Històries d'enquadraments

Procés

Premilinars 

La pràctica s’explica a partir d’una pràctica on-line creada per Cinema en curs, però el procés pot fer-se també amb una reproducció del quadre o fotografia en suport digital o en paper (vegeu Experiències). Al joc on-line, a més de l’enquadrament, podrem triar el format (amb tres possibilitats similars als principals formats cinematogràfics) i a quina distància volem treballar (veient el quadre de més o menys a prop). També hi trobarem informació ampliada sobre cadascun dels conceptes tècnics específicament cinematogràfics (enquadrament, format, angle de visió).

Triem quadres i fotografies

1. Cal triar imatges que siguin riques per treballar-hi. Les que proposa el joc són: 

  • Casament de camperols, de Pieter Bruegel, 1568.
  • Carrer de París, dia de pluja, de Gustave Caillebotte, 1877.
  • Llum del sol al saló III, de Vilhelm HammershØi, 1903.
  • Un diumenge a la tarda a l’illa de la Grande Jatte, de Georges Seurat, 1884-1885.
  • Al parc, de Malcolm Drummond, 1912.
  • Casa del suburbi, amb roba estesa d’Egon Schiele, 1917.

Tant si emprem aquestes imatges com d’altres de la nostra elecció, cal que tinguem en compte que per a aquesta activitat ens interessa treballar amb imatges que ofereixin moltes possibilitats d’enquadraments: múltiples personatges realitzant accions diverses, racons diferenciats, un tractament complex de la il·luminació, diferents nivells de profunditat... Imatges suggeridores que amaguin al seu interior tantes històries per inventar com sigui possible.

Enquadrem

2. Un cop triada la imatge, començarem observant-la amb atenció i explorant-la detalladament amb la mirada per a conèixer-la bé.

3. Després triarem l’enquadrament.

Quan fem l’enquadrament ens fixarem tant en els possibles personatges i elements, com en els colors, les línies i el "tall" precís (què estem deixant fora i com ho estem “tallant”). Evidentment la tria de l’enquadrament ja es farà imaginant la història.

El format escollit determina una proporció entre l’alçada i l'amplada de la imatge, i és una tria estètica molt important: no serà el mateix que el rostre d’un personatge ocupi la integritat de l’enquadrament (amb un format més quadrat) que, en canvi, ocupi una porció petita i als seus costats s’estengui una llarga porció de l’espai (amb un format més panoràmic); del format (i la distància) també pot dependre que puguem incloure en l’enquadrament només una figura o també possibles acompanyants.

En cas que treballem amb una reproducció en paper, podem simular els diferents formats retallant una “finestra” a una cartolina guiant-nos per proporcions similars a les dels formats cinematogràfics més habituals: un de més quadrat, com el que s’emprava en el cinema mut (d’1,33:1, la llargada és 1,33 vegades més gran que l’amplada); un segon de més panoràmic (1,66:1) i un tercer de molt panoràmic o CinemaScope (2,35:1). Al joc on-line podeu trobar predefinides aquestes tres finestres corresponents als formats.

Quan realitzem l’enquadrament també haurem de tenir en compte la distància respecte l’obra, si ens volem apropar o allunyar de la imatge. En cas que treballem amb una reproducció en paper, el treball amb la distància passa per la mida de les finestretes que fem (conservant les proporcions del format): fent-la petita, simularem apropar-nos a la imatge; i com més gran sigui, més ens semblarà allunyar-nos-en. Al joc on-line podeu trobar predefinides tres distàncies corresponents a tres angles de visió que, sense les diferències òptiques, podem posar en relació als tres tipus d’objectius cinematogràfics (el gran angular, el normal i el teleobjectiu).

Imaginem la història

4. Finalment, es tracta d’imaginar i explicar una història de ficció a partir de l’enquadrament que s’ha creat. Qui són els personatges que hem enquadrat? Què els passa? Què fan? D’on vénen? Cap a on van? Com continuaria una possible pel·lícula si aquest fos el moment d’un pla?

< Apartat anteriorApartat següent >