Històries d'enquadraments

Experiències

S'inclouen enquadraments i textos realitzats a la pràctica on-line Històries d'enquadraments , així com treballs realitzats a partir de l'ampliació en paper d'un quadre.

 

Enquadraments i textos realitzats per alumnes de 6è de l'escola Els Xiprers (Vallvidrera, Barcelona) el curs 2008-2009.

L’eternitat

El senyor Frenshei patia un dolor insospitable, ara ell estava patint la transformació, s'estava transformant en vampir, i per tant, ja tenia clar que quan la transformació acabés, es convertiria en un ser etern, pàl·lid, menyspreable i xucla-sang. Ja que tenia això clar, també tenia clar que hauria de combatre amb el pitjor enemic dels vampirs, els licantrops; els homes llops.

Al cap de dos mesos, quan la transformació i el dolor varen haver acabat, va anar a Longswood, la principal residència dels vampirs per aconseguir informació del licantrop Jacob. Era el seu principal enemic ja que temps enrere havia matat el vampir que havia transformat el senyor Frenshei. Va descobrir que l'home llop Jacob estava amagat al sud de França. L'Edward Cullen, un amic íntim del senyor Frenshei, va decidir anar a per en Jacob. Van arribar al sud de França, corrent, perquè ells tenien dons especials, corrien molt ràpid. En arribar-hi van veure clarament que la mansió del poble era d'en Jacob.

L’enverinament (I)

En entrar a la mansió, es van trobar amb una casa silenciosa i endreçada, aparentment no hi havia ningú. Primer van veure la sala d'estar, més endavant el menjador, tot estava calmat, massa per ser casa d'un licantrop. Van seguir caminant fins que van arribar a la cuina, en entrar-hi es va tancar la porta i es van sentir unes rialles que ressonaven per tota la casa. L'Edward es va sobresaltar, va ensenyar les dents tan esmolades que tenia i va deixar anar un gruny. Va fer olor de sang, cosa que va fer que als dos joves vampirs els hi entrés una set de sang immensa, gràcies a l’olor de sang. Van perdre el control i el senyor Frenshei va derrocar la porta metàl·lica. Van veure que a l'altra banda de la porta hi havia el licantrop sota la aparença de persona, el van veure fugint cap al pis de dalt, els dos vampirs es van afanyar a seguir-lo. Quan van arribar a l'habitació on havia entrat en Jacob, no es van trobar amb una persona humana, sinó amb un enorme llop de pèl vermellós.

L’enverinament (II)

En Jacob i els dos vampirs estaven enmig d'una baralla espectacular. El senyor Frenshei tenia tot el cos ple d'esgarrapades i el senyor Cullen tenia una ferida molt lletja a la cama. Van sortir de l'habitació just quan el llop estava estirat al terra, inconscient. Van decidir tancar la porta i segellar-la i així tenir-lo dins per a que es calmés. Els vampirs van decidir que acabarien amb l'home llop enverinant-lo, l'anirien alimentat allà tancat fins que un dia li enverinarien la copa. Així ho van fer. Al cap de dos dies d'haver-lo enverinat, estava molt malalt, estava estirat al terra amb forma humana de manera que, per no patir riscos, van entrar a la cambra i el van matar clavant-li la mateixa daga que ell havia fer servir per matar el vampir en què es va transformar el senyor Frenshei.

El sofà

El senyor sofà era un sofà molt bonic, era un sofà de color negre. La seva part dura era de color fusta. En Jonah vivia en una casa de la part alta de la seva ciutat. Els seus pares no eren gaire a casa, i recompensaven al seu fill amb mobles, jocs i llibres molt interessants i bonics. Un dia en Jonah es va despertar en el vell sofà que hi havia a les golfes. La nit anterior havia begut massa i no recordava res. Quan va veure el sofà es va preguntar “Què hi faig jo aquí?” No ho recordava però no era normal que es trobés al sofà de les golfes, als seus pares no els agradava que la gent pugés a les golfes perquè hi guardaven coses velles que els portaven mals records. Quan van arribar els seus pares a la nit, els va preguntar pel sofà . Al cap d'una estona d'insistir, els seus pares van accedir a explicar-li la història d'aquell sofà.

 

Enquadraments i textos realitzats per alumnes de 5è de l'escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes) el curs 2008-2009.

Era meu i de ningú més

Vaig baixar, vaig pujar, vaig saltar, vaig córrer, vaig descansar, i em vaig asseure. Tenia gana, tenia set, i el meu nasset... geladet. Estava gelat perquè havia caigut en un bassal. Ningú no m'havia vist, perquè tothom estava pendent de comprar. Volia menjar o beure, em vaig amagar en un raconet, allà vaig poder repelar un plat de menjar, vaig quedar molt satisfeta. Vaig notar una mà freda que em tocava l'esquena, no em va agradar, però em vaig girar espantada. Era el que venia plats, i el que tenia el menjar que m'estava menjant. Em va prendre el plat, i amb una cara d'una ràbia tant forta que abans que ho digués a algú i que em fes mal, vaig sortir pitant. No us ho puc explicar més, perquè després és molt trist, i em fa pena recordar-ho.

Una ombra sobre la pluja

Vet aquí que un dia a la ciutat d'Atenes Demèter, Hermes, Hera i Zeus van decidir baixar a la terra transformats en ombres. Demèter va decidir anar als camps on es va convertir en arbre. Els pagesos quan se’n van adonar van decidir demanar-li un do. El do consistia en que tots els seus camps s'omplissin de panís. Els hi va concedir i va marxar a l'Olimp. Hermes va anar al seu temple, on li estaven fent ofrena d’unes botes voladores, ja que pensaven que les seves sandàlies eren massa velles. Mentrestant Zeus i la seva dona Hera es barallaven sobre un núvol, Zeus li va tirar una tempesta per espantar-la. El pobre Hermes amb la pluja no va poder volar i va anar a peu fins l'Olimp. Aquí tenim la imatge de les botes d'Hermes.

Enquadraments realitzats per visitants (grans o petits ) del joc el 2009.

Sense títol

En el mont Fujiyama, hi descansa la neu.

 

 

Solitaris

Dos homes solitaris passegen per París en un dia de pluja. Ningú coneix el motiu de la seva pena. I en una ciutat tan gran segurament mai no arriben a trobar-se. Tanmateix, comparteixen un sentiment. Qui sap si per la mateixa dona...

 

Enquadraments i textos realitzats a partir de reproduccions en color del quadre Carrer de París, dia de pluja (Gustave Caillebotte, 1877) per alumnes de 4t de l'Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes) el curs 2009-2010.

La terra i els peusLa terra i els peus 

La xemeneiaLa xemeneia

 El senyor avorritEl senyor avorrit 

El gos perdutEl gos perdut

< Apartat anteriorApartat següent >