Trajectes

Experiències

Fragment de La pilota rosa, un film realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Espronceda (Sabadell) en el marc del taller de Cinema en curs 2008-2009.

El fragment correspon a l’inici d’un curtmetratge.

El film parteix d’una línia argumental propera, semblant a L’estiu de Kikujiro, de Takeshi Kitano: arriba l’estiu i el protagonista se sent sol i avorrit perquè no té res a fer i tots els seus amics han marxat. El trajecte de l’inici de la pel·lícula i la manera en què està planificat (plans molt oberts, lentes panoràmiques) així com les petites accions que el personatge realitza mostren aquestes emocions. Un dels grans mèrits de la seqüència és la seva capacitat d’expressar l’estat d’ànim del personatge i els motius d’aquest estat d’ànim sense necessitat de verbalitzar res.

El pla inicial, en què se superposa el títol, mostra el personatge caminant cap a càmera. Ja en aquest primer pla del curt hi ha dues accions que prefiguren la que serà l’actitud fastiguejada del personatge: un cop al contenidor i una aturada per cordar-se les sabates. El personatge surt per l’esquerra del pla.

En el següent pla, muntat en continuïtat, la càmera ha girat 180 graus. El personatge, per tant, apareix per la dreta i s’allunya de la càmera. Una altra acció relacionada amb el tedi i el divagar: fa equilibris al caire de la vorera. Finalment trenca a córrer.

El següent pla també està muntat en continuïtat de moviment: el protagonista apareix corrent. Però ens adonem que l’espai no és el mateix d’abans. Hi ha hagut una petita el·lipsi: fa una estona que el personatge corre. La seva carrera és seguida en panoràmica fins arribar al portal. Després del pla de la finestra, el protagonista torna a córrer i surt del pla per l’esquerra.

Al pla posterior, però, el trobem caminant: hi ha hagut una nova el·lipsi en el recorregut. El temps del recorregut és tractat de manera discontínua, no lineal. Això, paradoxalment, no trenca la idea de desplaçament, sinó que l’accentua, la matisa: el desplaçament esdevé vagareig. En un tall per continuïtat, passem al pla més tancat de tota la seqüència. El personatge s’atura i mira a través de les reixes: descobrim que a l’altra banda hi ha el pati de l’escola. Tan desoladora esdevé la imatge d’un pati escolar sense vida com la d’un nen que se’l mira, enyorat.

Una nova panoràmica en pla general seguint el personatge descobreix una família que carrega el cotxe per al viatge estiuenc. Sabem, per tant, que som al començament de les vacances.

Nova el·lipsi i nova panoràmica en un gran pla general. Els dos darrers plans de la seqüència comencen i acaben buits, sense el personatge. La sensació de pas del temps, de tedi, es veu reforçada per aquesta tria (una tria de rodatge, però també de muntatge). El primer és un gran pla general estàtic. El personatge entra per l’esquerra i el travessa fins a la dreta, per on desapareix, tornant a deixar el pla buit. La petitesa del personatge al pla, una composició que deixa una gran quantitat d’aire damunt el seu cap, reforcen la seva solitud. Finalment, un pla buit d’uns gronxadors. En aquest cas el personatge apareix en el darrer terme. Puja al gronxador, es gronxa lleument i en surt. Agafa un pal de terra (novament la importància de les petites accions) i desapareix per davant.

 

Fragment de Finals de primavera, film realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) en el marc de Cinema en curs 2009-2010.

 

Fragment d'Esbós, film realitzat per alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Montserrat (Barcelona) en el marc del taller extraescolar Fent cinema 2005-2006.

 

Fragment de En silenci, film realitzat per alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Gabriel Ferrater (Reus, curs 2009-2010) en el marc del Festival FEC Reus-Cambrils 2010.

Fragment de La llum del far, film realitzat per alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO de l’Institut Mar de la Frau (Cambrils, curs 2009-2010) en el marc del Festival FEC Reus-Cambrils 2010.

Les peces foren realitzades dins el marc d’un taller (Trajectes) que es proposava justament fer una introducció al cinema a través de la planificació, el rodatge i el muntatge d’un trajecte. En aquest cas, els alumnes van construir els personatges i van definir-ne els estats emocionals abans de pensar el recorregut. Destaca a les peces la diversitat de solucions formals per filmar el trajecte sense perdre de vista les emocions dels personatges i els trets característics de les seves personalitats.

< Apartat anteriorApartat següent >