Creació de personatges

Procés

Preliminars

Abans de començar, expliquem als alumnes algunes condicions prèvies sobre la naturalesa dels nostres personatges. Sabem prou bé que de personatges n’hi ha de tots els colors: caricaturescs, tràgics, estereotipats, exagerats, heroics, irreals... El que més ens servirà a nosaltres és treballar des de la naturalitat, la proximitat i la coneixença. Podrem explicar molt millor la història de personatges propers, que ens resultin familiars, que siguin com les persones que coneixem i amb les que ens relacionem habitualment.

Creem el nostre personatge

Tot i que aquí es proposa dur a terme aquesta fase del taller de manera individual, també es pot fer amb tot el grup o dividint la classe en petits grups. Es tracta que cada docent, segons la dinàmica de treball que li interessi crear, triï la metodologia que li sembli més adient. El principal avantatge de treballar individualment la primera fase és que necessàriament tots els alumnes estaran implicats en la creació, mentre que en el cas de treballar en grups la implicació de tots dependrà de que la dinàmica del grup així ho permeti i faciliti.

1. Comencem a imaginar el personatge. No cal ser exhaustius, però com més el coneguem, més fàcil ens serà després treballar amb ell. Pensem i anotem en un full (o a la pissarra, si la creació és col·lectiva):

  • El nom.
  • L’edat.
  • Quin curs fa.
  • Quines aficions té.
  • Qui són els seus amics i la seva família, i quina relació té amb ells.
  • Quins són els seus somnis o les seves expectatives.

Si volguéssim elaborar una mica més aquesta fase, podríem afegir informacions relacionades amb la biografia del personatge (les seves històries de fons) o el context (geogràfic, social, educatiu).

  • Nom, edat i curs. La Berta té 16 anys i estudia 1r de Batxillerat.
  • Aficions. L’apassiona la pintura (fa un curs de pintura al centre cívic del barri) i els còmics; no es perd ni un festival de còmic a la seva ciutat, i sovint regala a les seves amigues còmics fets per ella dels quals en són les protagonistes.
  • Família i amics. Viu amb la seva mare, que es va divorciar del seu pare quan ella era petita. Sempre surt amb els de la colla: nois i noies que coneix de l’institut.
  • Somnis. Somia poder guanyar algun dia el premi de millor còmic al Festival d’Angoulème, el més important del món.
  • Històries de fons. Recorda amb especial intensitat una professora de plàstica que va tenir a la Primària, i que li va transmetre l’amor per l’art. Un dels pitjors dies de la seva vida va ser quan el seu pare va marxar de casa. Sempre se li fa estrany que els nois s’enamorin d’ella; ella mai no s’ha enamorat.
  • Context. Treu molt bones notes, i viu en un barri de classe mitja.

Especialment en el cas que posteriorment vulguem filmar el guió, no concretem característiques físiques del personatge.

2. Els personatges, com nosaltres, tenen un caràcter i uns sentiments. Al guió hem de ser curosos amb això. No creem estaquirots: creem personatges que tenen un caràcter i una personalitat, i que senten.

En aquest punt, cadascú pensa en la dimensió emocional del seu personatge i, si ho considerem oportú, n’escriu un petit text o llistat (o simplement el pensa, sense escriure). Com li descriuríem el caràcter? És extravertit o introvertit? És estable o inestable? És alegre o trist? Enfadós o tranquil? Apassionat o apàtic?

La Berta és intel·ligent i extravertida, de rialla fàcil i molt contagiosa. De tant en tant té rampells de mal geni, però no li duren gens. Li és molt fàcil apassionar-se per qualsevol cosa. És molt activa i sempre estaria fent tota mena de coses: pensa que els dies tenen massa poques hores, i dorm menys del que seria aconsellable. Li costa prendre’s la vida seriosament, és un aspecte que els amics li retreuen sovint. Ho donaria tot per fer feliç la seva mare.

És interessant aprofitar aquest moment de creació per aprofundir en qüestions de lèxic pel que fa a la descripció del caràcter. També és interessant no quedar-nos només amb qualitats positives, sinó cercar els punts febles que pot tenir el nostre personatge. Tanmateix, sempre partim del principi que hem d’estimar el nostre personatge (no som sarcàstics ni maliciosos amb ell).

Treball en grup: compartim els personatges

3. Compartim el treball individual amb la resta de companys (o en grups de 4-8 alumnes). Cadascú explica a la resta el personatge que ha creat.

En aquest punt, tot el grup fa preguntes sobre el personatge (Li agraden els animals? Com se sent quan és a classe? Com li van els estudis? Li agrada algú?). Encara que l’alumne no hi hagi pensat prèviament, és important que faci l’esforç de respondre totes les preguntes pensant amb la lògica del personatge. D’aquesta manera, aprofundim en el coneixement que tenim del personatge, que se segueix construint i adquireix matisos, coherència i entitat.

Relacionem els personatges

4. Ara que ja tenim els personatges apamats fins el punt de conèixer-ne les possibles reaccions, de sentir que podem parlar per ells, provem de relacionar-los. Vegem què passa si els combinem per parelles de personatges. Les combinacions són infinites i poden donar lloc a moltíssimes i diverses històries.

•  Què tenen en comú, quins espais poden compartir? Localitzem quins aspectes dels personatges creats són compartits, semblants o complementaris. Segur que n’hi ha que estudien el mateix o que tenen aficions semblants. Potser formen part de la mateixa colla o comparteixen trets de caràcter que els farien un magnífic tàndem d’amics.

•  Quins conflictes i relacions poden tenir? En guió, quan parlem de “conflicte” no ens referim al seu sentit quotidià (el de baralla, problema, enemistat), sinó a l’element clau de qualsevol forma dramàtica (ja sigui el cinema o el teatre), a l’essència de la dramatúrgia. Un amor no correspost, el llibre que el seu millor amic li va deixar i que no aconsegueix trobar, el fet de no gosar ensenyar les notes als pares... Qualsevol guió s’organitza a partir de la presentació, el desenvolupament i la resolució d’un conflicte que acabarà transformant d’alguna manera el personatge.

Com dèiem al començament, és molt important que cerquem conflictes possibles i propers, que ens siguin fàcils d’assumir i explicar. Podrem abordar-los molt millor si els coneixem bé i ens toquen de prop, i les històries seran més orgàniques, més “de veritat”.

Així, per exemple, sentir-se sol quan tots els amics han marxat de vacances és més interessant de treballar que quedar-se tancat a l’escola de nit; un enamorament ens serà més fàcil de treballar que la mort d’un amic. Sempre explicarem millor allò que coneixem bé: un malentès entre dues amigues, l’angoixa de sentir-se perdut entre carrers desconeguts, etc.

•  Som capaços de visualitzar-ho? Podem provar de fer parlar els personatges. Posem-nos en el paper d’actors per uns moments, sense vergonya, i fem parlar els personatges entre ells. Podem jugar tanta estona com vulguem a relacionar-los: descobrir-ne la lògica interna, veure quins funcionen millor junts, quines són les històries més interessants...

Escrivim o expliquem les històries

5. Finalment, si ens interessa, podem redactar o explicar les històries que ens hagin semblat més interessants.

Per exemple:

L’Enric té 17 anys, és silenciós, treballa en una fusteria, toca la guitarra i camina molt a poc a poc.

La Iolanda té 16 anys, és optimista, estudia a l’institut, balla sevillanes i és molt riallera.

Un dia l’Enric, mentre descansa a les portes de la fusteria del seu pare, s’entreté tocant una cançó amb la seva guitarra espanyola. La Iolanda passa per la vorera del davant i sent els acords de l’Enric. Se li apropa i comença a picar de mans per acompanyar l’Enric. De seguida es posa a ballar. L’Enric té molta vergonya, però s’esforça en tocar bé.

Alguns aspectes per tenir en compte

• Si aquesta pràctica fos el preludi de la realització d’un guió per a ser filmat –ja hem dit que no necessàriament n’era l’objectiu– tinguem en compte que sempre és preferible treballar amb el mínim de diàlegs i, en qualsevol cas, no escriure’ls: gairebé mai no aconseguim redactar-los i interpretar-los de manera versemblant. Assolirem molta més naturalitat si els actors improvisen sobre una base pactada prèviament. A més, com menys diàleg tingui el guió menys problemes tècnics ens trobarem a l’hora de la gravació.

• Com veureu a Crear un guió, si voleu crear personatges per un film que realitzareu, és recomanable no triar entre els personatges creats individualment en el taller de guió. Serà més ric fer un segon taller de creació col·lectiva de personatges i crear personatges nous.

• En cas que fem el taller amb tot el grup classe, és interessant procurar que tots els alumnes puguin aportar coses al personatge, fins i tot si en alguns casos són anecdòtiques (“li agrada jugar amb la Playstation”, “estiueja a Cambrils”, “guarda el seu ninot preferit de quan era petit”). Integrar elements de tothom ajudarà a crear un ambient de creació compartida i a propiciar que tots els alumnes participin activament del procés.

< Apartat anteriorApartat següent >