Creació de personatges

Experiències

A continuació es recullen tres experiències desenvolupades en el marc de Cinema en curs. Corresponen al taller de creació de personatges amb què s’inicia el treball de guió del curtmetratge que els alumnes realitzen al final del curs. S’inclouen documents generats en el moment de la construcció dels personatges (textos dels alumnes, llistats de característiques o apunts a partir del treball oral).

També s’inclouen els films realitzats pels alumnes, protagonitzats pels personatges creats. Els films permeten veure que moltes de les idees i troballes sorgides als tallers de creació de personatges no apareixen al film de manera explícita, però sí que es troben en el fons dels personatges i són conegudes pels autors, conferint veritat i profunditat al conjunt. En tots els casos, el paper dels personatges i les seves emocions és central: cada personatge és portador d’una emoció que evoluciona i travessa el film, que en certa manera li dóna sentit, l’omple.

El pes dels personatges i, especialment, de les seves emocions, donen a tots aquests films unitat i intensitat.

  • Oumar, realitzada pels alumnes de 3r a 6è de l’aula d’acollida de l’Escola Comtes de Torregrossa (Alcarràs) en el marc del taller de Cinema en curs el 2008-2009.
  • Una historia de la calle, realitzada pels alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut Badalona Nou en el marc del taller de Cinema en curs el 2008-2009.
  • Fragments Cafè, realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Les Corts (Barcelona) en el marc del taller de Cinema en curs el 2007-2008.
  • Camins, silencis i somriures, realitzada pels alumnes de 6è de l’Escola de Bordils en el marc del taller de Cinema en curs el 2009-2010.

 

Fragments Cafè, realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Les Corts (Barcelona) en el marc del taller de Cinema en curs el 2007-2008.

 

Fragments Cafè és un bon exemple de com l’emoció genuïna dels personatges tenyeix i travessa tot un argument.

En un primer moment, en disposar-se a iniciar el treball, els alumnes van parlar d’algunes preocupacions compartides. Eren comuns a molts la por a distanciar-se dels amics després de l’ESO, la incomprensió dels pares i les dificultats de comunicar-se amb ells. A partir d’aquestes qüestions, els alumnes es van implicar molt en la creació dels personatges. Això va permetre un treball ric a l’hora de construir-los.

Després de definir els personatges i la relació entre ells, la història va anar sorgint sola, ja que l’argument bàsicament es deriva de la situació en què es troben els personatges. El més important va ser la densitat que havien anat adquirint els personatges, que no eren meres representacions més o menys estereotipades, sinó que estaven carregats de desitjos i contradiccions. També va ser interessant el fet de construir-los un context i un passat. Moltes de les coses que els alumnes sabien dels seus personatges no s’expliquen a la pel·lícula, però aquesta profunditat dels personatges és el que fa autèntic i emocionant el film. La complexitat dels personatges i les seves emocions va expressar-se al film principalment a través del del treball del primer pla, la poca profunditat de camp, la insistència sobre el rostre i el silenci.

Els alumnes resumien així el seu treball de creació de personatges al bloc de l'Institut Les Corts - Cinema en curs 2007-2008:

Després d’una setmana debatent i treballant la història de què volem parlar i els nostres personatges, hem decidit fer el curt sobre tres amics que s’allunyen perquè comencen a seguir camins diferents; cada cop tenen menys coses en comú i van sorgint, poc a poc, les contradiccions i la distància entre ells. 

Javi

Té 16 anys. Es un noi discret, sempre vesteix amb texans caiguts i samarretes fosques. Ha deixat l’institut i està fent un mòdul de mecànica. Li agrada la música de “Los 40 Principales”, les motos i sortir. És addicte al tabac, es passa el dia fumant. Tot i que és un noi extravertit, en un primer moment es mostra distant i segur amb els altres. És un noi espavilat, tot i que no gaire intel·ligent i atrevit. Es bo en els negocis: es dedica a robar petites coses (com roba), per revendre-les i així tenir els diners per sortir ja que a casa seva no n’hi donen. No té bona relació amb els pares, és fill únic, mai para per casa, excepte per sopar. Tot i que li agrada molt la mecànica i està content amb el que fa, li molesta que no se li donin bé els estudis. És irresponsable, inestable i no té les idees massa clares sobre què vol fer més enllà del present; va fent. Tot i que coneix molta gent i surt molt, té els amics comptats. L’Àlex i l’altra amiga són les seves millors amigues; tot i que es van conèixer a l’institut, amb elles ha trobat sinceritat i intimitat; el to d’ell quan està amb elles (més aviat sensible) és radicalment diferent que quan està amb els altres. Amb l’Àlex s’entenen molt, surten sempre junts i comparteixen bons moments, tot i que en un punt en Javi la troba massa utòpica. De la que estudia batxillerat pensa que és massa responsable i un xic avorrida perquè darrerament mai vol sortir; en el fons té enveja que tingui les idees tan clares sobre el seu futur.

Alex

Té 16 anys. Ha deixat d’estudiar ja que no se li donaven bé els exàmens i ara busca feina, o millor dit, els seus pares l’obliguen a buscar feina, però ella no vol treballs cutres, sinó que es vol dedicar a la música, la seva gran passió. Porta un look alternatiu, rotllo punk. És molt desordenada, però ella s’entén dins del seu desordre; li agrada tocar la guitarra, els bongos, i cuidar de plantes. Li agrada molt la música punk, ska i el reagge, i li encanta anar de festa. És independent, sempre va al seu rotllo, és tossuda, pel que li agrada mostra molt interès i pel que no, gens; és extravertida, propera, simpàtica i alegre, és la que sempre anima la festa. És molt xerraire i mai escolta. Somniadora, un pèl il·lusa i inestable. Tot i que s’estima als seus pares no hi manté una bona relació ja que no s’entenen. Li agradaria marxar de casa però també veu que és una tonteria ja que no podria mantenir-se; és per això que té moltes ganes de fer-se més gran. Li agradaria poder fer el que realment vol i que els seus pares l’entenguin. Té els principis molt clars i uns ideals molt marcats però ara tampoc està segura de que tot no siguin etiquetes sobre les coses i sobre la gent. Surt amb molta gent i es mou amb diferents grups amb els que toca música o surt. De l’institut només té dos amics: en Javi i la que fa batxillerat. A la noia se l’estima molt ja que són amigues des de la infància però veu que s’estan distanciant i la culpa de no pensar per si mateixa i que deixi que els pares li taladrin el cap. D’en Javi pensa que és molt divertit i s’ho passen molt bé junts, però també creu que és un passota i el veu una mica perdut, però tampoc fa res per ajudar-lo.

Anna

Té 16 anys. És l’única que segueix a l’institut; està estudiant el batxillerat científic i vol fer medicina. Des de sempre ha tingut les coses clares: està molt segura del que vol fer. És una noia responsable, previsora i ordenada; a la seva habitació té els horaris penjats al costat de les fotos dels amics. És intel•ligent i sempre se li han donat bé els estudis i s’hi aplica molt però és una estressada i s’angoixa molt en època d’exàmens. Sempre porta amb ella el seu portàtil per treballar. Li agrada la música de “Los 40 principales”, com a en Javi. És extravertida, divertida i sensible però com sempre anava amb en Javi i l’Àlex, ara que ja no van a l’institut s’ha quedat sense ningú. Se sent molt sola ja que els seus pares la pressionen i els seus millors amics no l’entenen ja que només surten de festa i mai arriben a comprendre-la o escoltar-la. Ara es comença a plantejar per què està fent el que fa, ja que mai s’ha plantejat una altra cosa que no sigui acabar el batxillerat i fer una carrera i no té amb qui parlar del que li està passant. Té una germana, però és més petita que ella i li resulta emprenyadora. De l’Àlex, tot i que l’estima molt i accepta els seus pensaments i la seva manera de fer, li fa ràbia que mai l’arribi a escoltar: només la deixa parlar una mica i de seguida salta amb els seus problemes. I amb en Javi, tot i que riuen molt junts quan surten, tenen un conflicte de punt de vista sobre les coses; són massa diferents com per comprendre’s.


Oumar, realitzada pels alumnes de 3r a 6è de l’aula d’acollida de l’Escola Comtes de Torregrossa (Alcarràs) en el marc del taller de Cinema en curs el 2008-2009.

A l’aula d’acollida de l’Escola Comtes de Torregrossa d’Alcarràs el taller de creació de personatges va anar lligat al treball sobre el record de les vivències i els sentiments que els alumnes nouvinguts havien experimentat durant els seus primers dies a Catalunya. No estava previst així, sinó que va sorgir a partir de les primeres idees esbossades pels alumnes, que van començar traçant les possibles característiques del personatge:

  • nen o nena de 10 o 11 anys
  • potser aviat serà el seu aniversari
  • és alegre però tímid
  • amb un gran cor
  • amable
  • li agrada l’esport: natació, futbol, tennis, bàsquet
  • li agrada estar / sortir amb els amics
  • li agrada la música
  • li agrada parlar anglès
  • li agrada ballar
  • li agrada viatjar
  • li agrada mirar pel·lícules
  • no és violent
  • li agrada anar a l’escola
  • és molt simpàtic amb els estrangers
  • li agradaria ser cuiner
  • li agradaria ser com el Martin Luther King (perquè era un senyor que se sentia estranger al seu país, se sentia malament perquè ningú el respectava i ningú el volia).

Va ser després d’aquesta primera part, especialment a partir de les darreres intervencions, que va sorgir la necessitat de parlar de l’estat emocional dels nouvinguts. Com es van sentir quan van arribar a Alcarràs? Quines van ser les seves primeres sensacions? Recorden els colors?

A partir d’aquí cadascun dels participants va anar explicant com havia estat la seva arribada, i quines coses recordava del primer o primers dies. En algunes intervencions es fa palesa l’atenció que els alumnes paraven al color, quer era el tema de l’any el curs 2008-2009 a Cinema en curs.

  • sensació que em perdia pels carrers.
  • por.
  • tristesa.
  • el so de molts ocells.
  • el color roig de la bata i els colors de la roba que portaven les mestres.
  • primers colors: negre i blanc perquè era de nit. Estava alegre pels canvis però trist per no haver pogut acomiadar-me dels meus amics.
  • el primer dia que em vaig despertar: vaig despertar-me tard i no volia sortir de casa, només volia jugar a la Play i mirar els dibuixos, però els dibuixos no els entenia i a la Play li faltava una peça.
  • Volia anar a l’escola però al cap de tres dies estava molt cansada perquè l’escola està lluny i no entenia els nens.
  • “Què bonic es Alcarràs!”, vaig pensar. Jo estava molt content perquè aquí a Alcarràs tenim diners. Però també estava nerviós per anar al cole. El primer so que vaig sentir en arribar a Alcarràs va ser el pregó a la plaça de l’església i em vaig espantar molt. Al pati tenia por perquè em van xutar una pilota a la cara i no sabia dir res. El meu primer amic em va explicar totes les coses que no entenia. Al cap d’una setmana ja tenia molts amics.
  • Jo estava molt contenta de venir a Alcarràs perquè em reuniria amb la mare i el pare, a qui feia uns mesos que no veia. A Romania era delegada de la classe i vaig deixar molts amics. Al principi vaig plorar una mica però de seguida vaig estar bé.
  • Vaig viatjar sol amb avió des del meu país fins al Marroc i després fins a Barcelona, on m’esperava el meu pare. El camí de Barcelona a Alcarràs em va semblar molt lluny. L’endemà vaig anar al casal de Joves a jugar a ping-pong. Vaig veure que l’escola era molt diferent que a Bordeus i Costa d’Ivori. Allà les escoles eren més grans, els colors eren diferents. Els colors que més em van agradar van ser el blanc de les parets i el gris. Em vaig perdre pels carrers quan volia anar a jugar a futbol. El meus primers amics m’explicaven moltes coses que no entenia.
  • El primer dia estava content perquè vaig veure al pare que feia temps que no el veia. Els meus primers amics em van tractar molt bé, m’ho explicaven tot! - La casa de camp em va agradar molt i quan vaig arribar a l’escola em sentia estranya i diferent, tot hi que a l’escola hi ha cosines i nens que conec.
  • La meva amiga era del Marroc: ella em va ajudar a no estar nerviosa i a sentir-me menys estranya.
  • Quan vaig veure l’escola em va semblar grandiosa, el pati no s’acabava mai, no sabia on era el final. A Romania jo podia fer de porter i tirar-me al terra perquè era de gespa i no et feies mal.
  • Estava molt nerviós i content perquè feia sis anys que no vivia amb els pares. A l’escola no volia aprendre català, només volia tornar a Romania.

D’aquest treball en sorgí l’Oumar, un personatge de ficció per una història de ficció, creada a partir de grans i fortes vivències reals. El resultat és precís i emocionant, perquè les vivències i emocions de l’Oumar són, en major o menor mesura, conegudes i compartides pels seus creadors. .


Una historia de la calle, realitzada pels alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut Badalona Nou en el marc del taller de Cinema en curs el 2008-2009.

El grup d’alumnes de l’Institut Badalona Nou tenia clar que volia treballar sobre problemes immediats del seu entorn, molt vinculats a la violència urbana juvenil. Era una idea abstracta, una orientació que els costava concretar i que corria el risc seriós d’ésser tractada d’una manera superficial, poc veraç i molt estereotipada. Es va prendre la decisió d’aparcar momentàniament aquestes intuïcions sobre l’ambientació o la temàtica per centrar-se en els personatges, amb un taller de creació com el que proposem. Així és com van néixer la Lucía i el Toni, que també va agafar aspectes originalment creats per altres personatges durant el taller. La Lucía i el Toni són dos personatges de gran densitat emocional justament perquè van ser construïts a partir d’emocions conegudes i properes, de preocupacions pròpies dels nois i noies d’aquesta edat i aquest context. L’argument del film, alhora, creixia en la seva dimensió emocional i esdevenia, finalment, viu, interessant i genuí.

Lucía, 16 anys

  • 4t ESO
  • Simpàtica, atenta, gelosa
  • És alegre i normal, una mica possessiva
  • Li agraden: la música, l’art, els museus
  • També li agrada estar amb els amics
  • Fa classes de pintura després de l’institut
  • Li agrada un noi de la seva edat, però no gosa establir-hi contacte

Héctor, 17 anys

  • Conflictiu
  • Li agraden el futbol i la boxa
  • Vida problemàtica. Els seus pares estan separats. El germà va morir
  • Vol ser boxador
  • Viu en un Centre d’Acollida i surt els caps de setmana: aviat farà els 18 anys i encara no sap què passarà amb la seva vida
  • Se sent malament
  • Ressentit i rabiós

James, 17 anys

  • Sempre seriós, excepte quan és de copes amb els amics
  • Té núvia i uns pares que el recolzen
  • Té dos germans petits
  • És esportista a bon nivell
  • Diversió
  • Estar amb els amics, amb els quals sempre està alegre

Antonio, ‘Toni’, 17 anys

  • Passiu, disposat amb els amics, intel·ligent (però no en excés), valent, no es fa enrere
  • Surt amb els amics
  • Li agraden: els Graffiti, el Rap, el Reggae
  • Estudia Batxillerat Artístic
  • Viu amb el seu pare, la seva mare i un gos
  • Sovint és al carrer, però no vol problemes
  • Descontent amb l’escola perquè és més difícil del que pensava. S’està plantejant deixar els estudis
  • És el seu primer any a l’institut
  • Vol dedicar-se a l’art urbà

  

Camins, silencis i somriures, realitzada pels alumnes de 6è de l’Escola de Bordils en el marc del taller de Cinema en curs el 2009-2010.

Camins, silencis i somriures sorgeix d’una experiència personal i compartida per tots els alumnes de l’aula i de la voluntat d’expressar les emocions sentides arrel d’aquesta experiència. Durant tot el curs, a tutoria, els alumnes van treballar les emocions amb els mestres parlant d’experiències personals i posant nom a les emocions sentides.

A l’hora de fer el guió del film es va posar de relleu el treball previ sobre les emocions. Cada alumne exposava situacions en què havia sentit emocions intenses: els nervis i la vergonya abans de sortir a la pissarra; la por a quedar-se sol; l’eufòria de guanyar un partit important… De totes les experiències relatades, n’hi va haver una que era compartida per tots: la marxa d’un company de classe a Gàmbia, el seu país d’origen. Tots la recordaven molt intensament. D’aquí va sorgir la idea de treballar sobre la por de saber que un amic marxarà, la incertesa d’un retrobament, així com també la dificultat d’acomiadar-se d’algú molt estimat, de trobar les paraules per fer-li saber aquesta estima.

Una vegada centrades les emocions i experiències a partir de les quals volien construir el film, es van crear els personatges. Cada alumne proposava alguna característica dels personatges i així, entre tots, anaven donant densitat als protagonistes del film. A mida que els personatges adquirien riquesa i complexitat, el guió també s’anava aclarint i l’argument anava sortint sol, de forma que la història del film anava estretament lligada a les emocions i característiques dels personatges. 

La protagonista 

És sensible, introvertida, tímida, no molt xerraire, indecisa (li costa decidir, però quan es decideix fa tot el possible per aconseguir-ho). És vergonyosa, amable, simpàtica, amb la seva amiga té molt sentit de l’humor i és divertida, és sociable, tranquil·la, pacient, pensativa, reflexiva, alegre, riallera, intel·ligent, creativa, educada, respectuosa, presumida, oberta d’idees, optimista, complidora, empàtica (es posa a la pell dels altres), solidària, ordenada, imaginativa, fantasiosa, li molesten molt el que ella considera injustícies. Li afecten molt les coses, es desanima amb facilitat. Li costa adaptar-se a les coses noves. Pensa sempre en el futur. Es posa molt nerviosa amb els exàmens. Quan se sent malament se’n va al seu racó preferit, a la natura. La seva amiga és l’única persona a qui li pot explicar el que sent. Li agraden els animals, menjar, dibuixar; li agraden les matemàtiques i les naturals; li agrada la música i toca un instrument. Com li agrada fer tantes coses no sap què vol ser de gran. Es porta bé amb la família menys amb el germà petit, que és molt entremaliat. Li agrada viure en un poble petit i li encanta la natura.

L’amiga

És introvertida, sensible, alegre, graciosa i divertida en petit comitè, però davant de la gent és callada. És impulsiva, impacient, decidida, pessimista, molt moguda, una mica trapella. És una persona solidària, imaginativa i somniadora. És una mica despistada i desordenada. Té pocs amics. A vegades li agrada estar sola, per poder pensar. Li agrada molt fer esport i juga al mateix equip de volei que la protagonista. Els seus pares són arqueòlegs i això fa que la seva família hagi de viatjar molt per feina, segons les excavacions. A ella li agrada molt viatjar i explicar històries dels llocs on ha viscut, però no li agrada canviar de casa constantment. Somnia en poder-se quedar en un lloc fix on poder conservar els seu amics. Se li fa difícil haver de fer amics a un lloc nou i adaptar-s’hi. Li agrada molt la natura i anar a passejar en bicicleta amb la seva amiga.

Després d’haver creat els personatges i d’esquematitzar l’argument, van treballar a partir de les emocions dels personatges en cada moment per a poder desenvolupar el guió.

< Apartat anteriorApartat següent >