Paleta de colors

Introducció

Al cinema, el treball de color no és una qüestió de formalisme, colorisme o manierisme. Lluny de recarregar els films amb molts i variats colors, els grans cineastes limiten els colors dels seus films, els organitzen i depuren. Per cada pel·lícula es defineixen uns colors predominants o principals, un univers cromàtic que la caracteritza: és la seva paleta cromàtica. El color, doncs, sempre es defineix primer globalment (pel conjunt del film) i després, localment: seqüència per seqüència, pla per pla.

Les paletes cromàtiques de les pel·lícules, en general, no tenen una significació o un valor simbòlic, sinó que contribueixen a organitzar el món del film. A vegades, els cineastes creen les paletes cromàtiques a partir del desig de transmetre unes sensacions, ambients o atmosferes; d’altres vegades, les tries provenen principalment d’un criteri estètic, del gust. Sobre aquesta paleta s’afegeixen, en major o menor mesura, colors secundaris o puntuals. La paleta pot mantenir-se al llarg del film, o bé evolucionar durant el seu desenvolupament (p.ex. el cineasta pot treballar cadascuna de les grans parts del film amb una paleta diferent).

Fotogrames de La promesa, de Jean-Pierre i Luc Dardenne (1996): blau, vermell i groc.

El que es proposa en aquesta pràctica és precisament treballar sobre la idea de les paletes cromàtiques al cinema. Ho podem fer principalment de dues maneres:

•  imaginant un film a partir d’un text literari o d’un guió que haguem creat prèviament, i composant-ne la paleta a partir de les sensacions que vulguem transmetre, l’atmosfera que interessi generar o el gust estètic.

•  mirant una pel·lícula o fragment de pel·lícula fent atenció als seus colors predominants i després elaborant-ne la paleta cromàtica.

Pel que fa a la realització de les paletes, es pot fer de moltes maneres i amb materials diversos, segons el que interessi treballar. De tota manera, proposem partir sempre de la idea de collage i jugar amb la composició de teles, retalls de revistes i elements recol·lectats diversos, o bé amb fotografies realitzades pels propis alumnes i després retallades.

< Apartat anteriorApartat següent >