Els colors del nostre entorn

Procés

Preparació

1. Per tal d’iniciar-nos en les tries expressives i amb el tipus de treball que ens disposem a fer, podem visionar pintures en què es faci un ús interessant del color: monocromies, punts de color, relacions entre complementaris, etc. Pintors com Chagall, Degas, Klee, Matisse, Miró, Picasso, Rothko, Staël, Van Gogh, Wou-Ki són molt interessants. Visionem també treballs de fotògrafs tan diferents entre ells com Saul Leiter, László Moholy-Nagy, William Eggleston, Luigi Ghirri o Carlos Pérez Siquier, que tenen maneres molt especials de treballar el color.

2. Experimentem amb la càmera fotogràfica per tal de familiaritzar-nos amb tots els seus recursos expressius. Les coses i els colors es poden fotografiar de moltes maneres i, per tant, cal fer atenció a les tries expressives i tècniques: la distància respecte allò fotografiat, l’enquadrament, les variacions d’enfocament, la llum...

Fotografiem

3. Centrem la nostra atenció en els colors de l’entorn. Qualsevol element, per prosaic que pugui semblar —roba estesa, rètols de botigues, flors o arbres quotidians, murs, llums de nit o de tarda—, pot ésser transformat per les tries fotogràfiques i aportar un valor estètic al projecte. Per això hem de tenir molt en compte els paràmetres anteriorment enumerats: enquadrament, enfocament, composició, relació entre els colors, llum, etc. Es tracta de veure com es transformen els colors i les coses en funció de com els fotografiem, de descobrir la realitat amb la càmera d’una forma completament nova.

Si fem aquesta exploració en horari lectiu, és important acotar el temps de la sortida per tal de mantenir l’atenció centrada i no acumular massa material. Seleccionem i agrupem les fotografies

4. Descarreguem les fotografies i en fem un primer visionat. Fem una primera selecció del material descartant aquelles fotografies que no ens semblin interessants per al projecte.

5. Imprimim i retallem les fotografies.

6. Agrupem les fotografies per sèries tenint en compte els colors dominants i les relacions de colors. És important fer atenció a l’ordre de les fotografies dins la sèrie: quina fotografia aniria primera? Quina tancaria la sèrie? hi ha alguna evolució de la primera a l’última? Com varia la presència del color d’una fotografia a l’altra? I si canviem l’ordre? Com va evolucionant el color al llarg del projecte?

7. Decidim l’ordre definitiu i el fixem. És bonic ordenar els projectes fotogràfics de tots els alumnes en una única línia i composar un llarg fris de fotografies, per exemple, al passadís de l’escola o institut. També es poden fer vàries línies corresponents cada una a un projecte. En tot cas, no distribuïm les fotografies en format de mural o collage, respectem una ordenació lineal. (Vegeu fotografies a Experiències).

8. Es pot aprofitar el moment d’exposar les fotografies per fer un exercici matemàtic en relació a l’ocupació de l’espai: quants metres de paret necessitem en funció de la mesura de les fotografies i de l’espai que deixem entre elles? O bé: quant espai podem deixar entre les fotografies tenint en compte que disposem de “x” metres de paret i “y” fotografies?

Tancament

9. Mirem i comentem totes les sèries realitzades. Cada grup fa una valoració del seu propi treball: què és el que més els agrada, què han après, què es podria millorar, què els ha resultat més interessant o sorprenent, etc. La resta de companys participen dels comentaris.

10. Si és possible, és interessant trobar una manera de compartir les sèries amb la resta de persones de l’escola o l’institut. Com ja s’ha apuntat, muntar una exposició al vestíbul pot ser una bona idea.

11. Els projectes també poden ser un bon punt de partida per treballar textos descriptius i/o poètics a partir de les fotografies.

< Apartat anteriorApartat següent >