Històries dels espais

Experiències

Can Piano. Peça realitzada pels alumnes de 4t de l'Escola de Bordils el 2007-2008. Aquell any els projectes audiovisuals de l’escola es van dedicar als “Retrats”. A Bao A Qu va fer el seguiment i assessorament del projecte.

 

 

Els alumnes de 4rt, organitzats en petits grups, van retratar algunes cases del poble amb noms característics (Can Piano, Can Malivern, Can Met Barqué, Cal Banté, Cal Sastre): traçaven el recorregut de l’escola a la casa, parlaven amb les persones que hi vivien, els preguntaven per la història de la casa, feien fotografies de l’interior i l’exterior. Després, amb tots els materials, realitzaven el muntatge.

A la peça dedicada a Can Piano, és interessant observar la diversa procedència dels materials amb què es composa: plànols del poble dibuixats, fotografies realitzades pels alumnes, fotografies històriques de l’indret i una entrevista filmada. La importància d’escollir un testimoni adequat queda igualment ben palesa: en Josep va néixer a Can Piano, hi ha viscut durant 69 anys i està encantat d’explicar als alumnes tot allò que vulguin saber.

Tota l’estructura està molt ben pensada. A la primera part es mostren plànols dibuixats del poble mentre els alumnes expliquen en off quin recorregut cal fer per arribar fins a Can Piano i, tot seguit, una fotografia del mas en pla general un cop hi hem arribat. La segona part gira al voltant de l’entrevista a en Josep. És interessant fixar-se en l’indret i l’enquadrament escollits: el pla de l’entrevista és prou obert perquè veiem els murs de Can Piano al darrera. D’aquesta manera, es dóna importància a l’entrevistat, a l’espai que volem descobrir i, sobretot, a la relació entre tots dos. A més, en la fase de muntatge els alumnes han inserit al llarg de l’entrevista fotografies que il•lustren el que diu en Josep o el que pregunten els alumnes. Al final, marxem tal i com hem arribat: amb un nou pla general de Can Piano.

 

"La nostra escola, un somni fet realitat". Peça realitzada pels alumnes de 5è de l'Escola Àngel Baixeras el 2009-2010 en el marc dels tallers "Explorant l'entorn amb la fotografia i el cinema" organitzats en motiu de l'Any Cerdà.

En aquesta peça els alumnes fan una descoberta d’allò més proper: la seva pròpia escola. A través de dibuixos, fotografies i un ric treball amb la banda sonora, expressen una gran troballa: fins el més quotidià és carregat d’història i de màgia.

Després de fer un primer llistat de totes aquelles coses de l’escola que els semblaven significatives i volien incloure al film, els alumnes van fer-ne les fotografies triant amb molta cura si volien fer una fotografia general o de detall. A continuació les van ordenar i finalment, van començar a treballar el text a partir d’aquest primer muntatge. Després, van ajustar la durada de les imatges amb el text corresponent. És molt interessant fixar-se en el treball de llengua dut a terme per a la redacció dels textos que llegeixen els alumnes, que tan bon punt utilitzen un registre històric com poètic, que oscil•len entre la descripció i l’experiència personal.

Pel que fa a la banda sonora, els alumnes han decidit emprar com a recurs expressiu sons gravats per ells mateixos que es relacionen amb les imatges de maneres molt diferents. Mentre veiem dibuixos dels alumnes, sentim el so de retoladors dibuixant; als dibuixos d’antics alumnes els acompanya la cançó tradicional del “General Bum Bum”; quan la veu en off explica que han baixat al soterrani tot fent de detectius sonen unes passes que reverberen com en el cinema negre; veiem un dibuix d’oques mentre les sentim grallar; veiem el vell piano tot escoltant-ne una melodia tocada per un dels alumnes. El recurs del so té una gran capacitat evocadora i aconsegueix donar a les imatges una nova profunditat.

El final de la peça, amb la presentació dels alumnes que hi han participat mentre sentim la música d’en Pascal Comelade, és una celebració d’una feina ben feta i, sobretot, feta entre tots. En aquest sentit, el grup es recorda als títols de crèdit d’agrair la col·laboració a aquells que els han ajudat a fer la peça, en aquest cas als “Amics de la ciutat”.

 

Viatjant per la muralla: de Barcino a Barcelona Peça realitzada pels alumnes de 6è de l'Escola Àngel Baixeras el 2009-2010 en el marc dels tallers "Explorant l'entorn amb la fotografia i el cinema" organitzats en motiu de l'Any Cerdà.

Els alumnes exploren en aquesta peça un dels elements més característics del seu barri: la muralla romana. Es proposen fer una aproximació que barregi els elements històrics amb el testimoni de persones que hi tenen actualment una relació quotidiana. L’estructura de la peça és molt rica i pensada, i hi destaca la utilització de tota mena de recursos expressius: dibuixos, fotografies, gravats, entrevistes, filmacions, música i veu en off.

Al començament la peça empra un registre històric i alterna amb dibuixos, gravats, fotografies, i filmacions. El moviment en panoràmica d’alguns plans contribueix a accentuar el caràcter descriptiu de les imatges i permet acordar amb fluïdesa el ritme dels plans al del text de la veu en off. Els alumnes han decidit conservar en el muntatge el moment en què les bombolles de sabó que fa un venedor ambulant es passegen per davant de la muralla, oposant poèticament la fragilitat d’unes a la solidesa de l’altra, i aprofiten la poesia del moment per introduir-hi la cançó “Roma”, de Manel, que justament lliga en la seva lletra la Roma antiga i l’actualitat, tal i com estan fent ells. Tot seguit, els vestigis romans es posen en relació amb els habitatges actuals dels alumnes: la història d’aquest espai no és distant ni inaccessible, sinó que forma part de la seva quotidianitat i és viva.

Seguint amb aquesta idea es fan tres entrevistes a persones que tenen, en el seu dia a dia, una relació estreta amb la muralla romana: el senyor Alfred Llorer, de l’Associació Excursionista d’Ètnia i Folklore; l’Almudena, del Casal Infantil Pati Llimona; i el Justo García, del Centre Ocupacional Sínia. A través del que expliquen aquestes persones coneixem més coses de la Barcelona romana, però, sobretot, sabem d’ells i de la seva relació quotidiana amb la muralla. En totes les entrevistes es procura, si és possible, inserir plans per il•lustrar allò que estan dient. L’efecte és especialment interessant quan l’Almudena explica les impressions d’un viatge en ascensor a tocar de la muralla mentre veiem un pla gravat des de l’interior de l’ascensor mentre puja.

Per acabar, novament, els alumnes celebren la feina feta i signen la peça filmant-se ells mateixos mentre torna a sonar la cançó de Manel.

És important, un cop més, destacar la cura que el grup té de les persones que han col·laborat amb el projecte, ja sigui incloent-los exhaustivament en els agraïments o tenint en compte, per exemple, que el Justo necessita de traducció consecutiva per a que puguem entendre ben bé el que diu.

< Apartat anteriorApartat següent >