Recorreguts

Experiències

Les experiències que es presenten a continuació han estat realitzades per alumnes d’educació infantil i primària de l’Escola de Bordils, on es treballen el cinema i la fotografia a tots els nivells des dels anys noranta. El curs 2005-2006 els projectes es van articular entorn dels “Recorreguts per Bordils”. El curs 2007-2008 els projectes audiovisuals de l’escola es van dedicar als “Retrats”.

És interessant observar l’acurat treball fotogràfic de cadascuna de les peces. Els alumnes no fotografien únicament allò que ja preveien trobar en el recorregut escollit, sinó que es deixen sorprendre per allò imprevist. La seva és, en aquest sentit, una mirada de descobriment, oberta a tot el que durant el trajecte els sembla bonic o especial. S’hi percep, a més, un gran esforç en el moment de fer la fotografia, tant per a que l’objecte fotografiat es vegi clarament com en relació a les tries estètiques (la composició, la llum i l’ombra, els colors, l’angle, la distància). Així, per exemple, podem observar com la tria de l’escala de la fotografia es correspon perfectament amb allò que els alumnes volen mostrar: tancat sobre l’objecte que interessa (una finestra, una porta, un rosetó) o ben oberts perquè es pugui situar el recorregut i el paisatge (camins, cases, la sèquia, l’horitzó).

La posterior selecció de fotografies també ha tingut molt en compte aquests esforços i les troballes fetes durant els recorreguts; el muntatge i el procés d’escriptura també han estat molt importants.

“Un cistell de fotos. El barri de Rissec”. Peça realitzada per alumnes de 1r de l’Escola de Bordils el curs 2007-2008 en el marc del projecte "Retrats" organitzat per l'Escola de Bordils amb l'assessorament d’A Bao A Qu.

És una peça especialment interessant pel que fa al treball de llengua, amb una gran atenció al caràcter poètic de les descripcions. Així, la pràctica no només va suposar un redescobriment fotogràfic del barri de Rissec, sinó també un esforç per verbalitzar-lo. La lectura per part dels alumnes dels textos que ells mateixos havien escrit posa de relleu una cura especial en la sensibilitat cap a la paraula, per dir bé les frases, reforçant la intenció lírica. El muntatge es va acompanyar amb música, i a l’inici i el final de la peça també s’hi van incorporar sons que donen una especial intensitat a aquests moments.

 

“El camí de Medinyà”. Peça elaborada a l’Escola de Bordils el 2005-2006 pels alumnes de P5 amb la col·laboració dels de 6è pel muntatge.

El motiu triat per aquesta peça, el camí de Medinyà, fixa clarament el recorregut. La peça recull les fotografies que un grup d’alumnes va realitzar durant la travessa del camí. I no defuig, en la seva forma definitiva ni en la tria de les fotografies, el fet d’ésser una excursió escolar, ans al contrari: ho aprofita creativament (fotografies en les que apareixen alumnes seguint el camí, so de passos caminant...).

És interessant observar com s’ha aprofitat la pràctica per introduir aprenentatges d’àmbits com la geografia (on neix el camí, per quins indrets passa) i, molt especialment, la història, ja sigui descobrint-ne les traces (un antic camp d’aviació, un quarter de la guerra civil, dos refugis) com aprenent-ne el vocabulari específic (la casa pairal, els carruatges, la porta arquejada, les finestres amb capitells, les gàrgoles...).

És molt ric, a més, el treball que es fa a la peça amb els sons ambientals, ja sigui posant-los en relació amb la veu o la imatge (el so de garses quan la veu en off parla d’elles, el so de les gallines amb la fotografia) com utilitzant-los de fons sonor (les campanes, els gossos...).

 

“La Sèquia Vinyals”. Peça elaborada a l’Escola de Bordils el 2005-2006 pels alumnes de 2n amb la col·laboració dels de 6è pel muntatge.

En aquest cas el recorregut és fluvial: el curs de la sèquia Vinyals. A la peça és molt destacable l’atenció dels alumnes pels detalls més mínims del motiu triat (les canyes caigudes, els reflexos a l’aigua...), així com l’esforç que s’hi fa per a que el so de l’ambient acompanyi les imatges i la veu en off, ens situï “sonorament” en el recorregut. Així, si la veu en off parla d’ocells, podem sentir-los; si veiem i se’ns parla de les canyes a la vora de l’aigua, sentim l’aigua corrent; si veiem la carretera, sentim el so dels vehicles passant.

A la peça, a més, hi són molt presents els aprenentatges de l’àmbit de la geografia i les ciències socials: informació orogràfica (la sèquia desemboca en el Ter), ecològica (la qualitat de l’aigua, si és bruta o neta), els usos (de regadiu) i l’argot associat (pont, rec, torrent, sèquia...).

 

“L’Església”. Peça elaborada a l’Escola de Bordils el 2005-2006 pels alumnes de P4 amb la col·laboració dels de 6è pel muntatge.

 

En aquesta peça el recorregut correspon a la descoberta d’una sola localització: l’església. És una bona mostra de com es pot adaptar la proposta a alumnes dels cursos inicials, en aquest cas d’educació infantil, amb plantejaments més senzills però igualment rics. La construcció sonora de l’església i el seu entorn es fa aquí a partir del so de les campanes i dels ocells. El treball lingüístic se centra sobretot en elements arquitectònics (gàrgoles, pinacles, rosetó...) i els textos estan acuradament sincronitzats amb les fotografies dels elements que comenten. Pren un relleu especial l’esforç dels més menuts per “dir bé” les frases, de manera clara, vocalitzada i amb bona entonació.

< Apartat anteriorApartat següent >