Retrats d'oficis

Procés

Triem l’ofici i la persona que volem retratar

1. Entre tots, fem una primera llista d’oficis que ens resultin especialment interessants. Després, podem fer una sortida pel barri o poble per mirar quines feines es desenvolupen al nostre entorn i seguir ampliant la llista: forner, mecànic, modista, sabater, rellotger, etc.

2. Pensem en persones que es dediquen a aquests oficis i amb qui podríem parlar i filmar.

3. Fem una primera selecció d’oficis i anem a parlar amb les persones que hem inclòs a la llista. Podem organitzar la classe per grups d’interès. Durant aquestes trobades és interessant fer fotografies de les persones, el seu espai de treball, les eines, etc.

4. Cada grup tria l’ofici i la persona que vol retratar.

A més a més de l’ofici i la persona, hem de tenir en compte que l’espai on treballa (taller, botiga, carrer...) sigui interessant i viable des del punt de vista cinematogràfic (dimensió, llum, comoditat...) i sigui interessant pels seus valors estètics.

En general, són especialment interessants cinematogràficament els oficis de caràcter manual i/o artesanal. També resulten especialment bonics de filmar els oficis singulars o que comencen a desaparèixer: afinador de pianos, rellotger, restaurador de mobles, vidrier, tapisser, ceramista...

Documentació

5. Cada grup prepara una primera conversa per conèixer millor l’ofici i la persona que vol retratar: què fa durant un dia habitualment? Des de quan treballa en aquest ofici? Com el va aprendre? Quines eines fa servir? Què és el que més li agrada? Per què va dedicar-se a aquesta feina? Com ha canviat al llarg del temps? Com organitza la feina? És important tenir present que no només ha de respondre les nostres preguntes, sinó que ens interessa que expliqui històries, vivències, anècdotes... Per això plantegem aquest moment com una conversa més que no pas com una entrevista. No cal filmar la conversa: podem enregistrar la veu amb una gravadora d’àudio o bé prendre notes. Es tracta sobretot d’una fase de documentació que ens servirà per preparar la peça. Si decidim filmar-la, pararem molta atenció a la tria del lloc on situem la persona, a l’enquadrament, la llum, la relació entre la persona i el fons, etc.

6. Paral·lelament a aquest procés i el següent (la preparació del retrat), és interessant mirar fragments de films on es retraten oficis. Podem veure algunes Vistes dels germans Lumière, la seqüència del pare i el fill construint l’escala a En construcción (José Luis Guerin, 2001), el tall del freixe a Innisfree (José Luis Guerin, 1990), alguns fragments de La jungla plana (1978) i Cap el sud (1981) de Johan van der Keuken, i els oficis de pagès filmats per Raymon Depardon a Perfils camperols (2001, 2005, 2008).

 

Innisfree (1990), de José Luis Guerin.

 

En construcción (2001), de José Luis Guerin.

  

La jungla plana (1978), de Johan van der Keuken.

Preparem el retrat

7. Comentem aquesta conversa a classe i, a partir del que hem après, decidim quins moments i quins elements ens interessa retratar. Podem decidir recollir tot un procés des del començament fins al final (per exemple, des de que porten una cadira vella per reparar fins que s’ha acabat la restauració), optar per centrar-nos en un moment concret del procés (per exemple, el moment en què es dibuixen els patrons del vestit i es talla la tela), o bé fer un retrat de tipus més general (basant-nos en les converses, el retrat de la persona, la filmació de les eines i l’espai).

Els documentals es poden concebre de maneres molt diferents. Això es fa molt evident a les dues peces realitzades en el marc del taller Retrats d'Oficis-Programa Exit, incloses a Experiències

8. Cada grup prepara com farà el retrat. Hem de tenir molt en compte el temps, ja que fer un pla requereix tota una estona de preparació i és important poder-li dedicar el temps i l’atenció necessaris. També hem de saber de quant temps disposa la persona a qui filmarem. Tenint en compte això, haurem de decidir quins aspectes ens interessa privilegiar; quins són els plans essencials, aquells que ens hem d’assegurar de tenir; quin tipus de plans farem (generals, tancats, quina durada tindran, etc.). També organitzarem el rodatge per saber qui assumirà cada tasca en el moment del rodatge de cada pla.

Pel que fa al so, és interessant tenir en compte que no necessàriament l’hem d’enregistrar en funció de la imatge. Potser, en determinats moments i situacions, tenir la veu de la persona retratada i els sons de l’espai per separat, ens permetrà fer una muntatge més intens i ric. També es poden combinar els sons directes (corresponents a la imatge que veiem) amb sons no directes (independents de la imatge), enregistrats amb la càmera o amb una gravadora d’àudio.

Fem el retrat

9. Vegeu Filmar per a indicacions més específiques i complertes sobre aquest procés.

Muntatge

10. Bolquem a l’ordinador els plans i sons gravats. Mirem i escoltem tot el material per analitzar si ens falta alguna cosa i cal que tornem un altre dia.

11. Triem els plans que més ens interessen o agraden, tenint en compte el que volem transmetre amb el retrat.

12. Si hem enregistrat el so per separat, escoltem les gravacions i seleccionem les parts que més ens interessen (ho podem fer amb el programa de muntatge o, si es tracta de gravacions sonores, amb l’Audacity).

13. Muntem els plans, els "diàlegs" i els sons. Les veus dels retratats es poden muntar en off (sense la imatge corresponent).

14. En cas que vulguem incloure una veu en off externa, escrivim el text i preparem la lectura abans de la gravació. Gravem la veu en off en un lloc i a una hora el més silenciosos possible. En el moment d’incloure la veu en off en el muntatge, ajustarem l’àudio a les imatges i a la resta de material sonor inclòs en el muntatge.

Tancament

15. Veiem els retrats tots junts i cada grup fa una valoració del seu propi treball: què és el que més els agrada, què han après, què es podria millorar, què els ha resultat més interessant o sorprenent, etc. La resta de companys participen dels comentaris.

16. Sempre que sigui possible, fem una projecció pública (per altres alumnes, pels retratats, etc.).

17. Pensem a fer còpies de la peça per tal de lliurar-les a tots els retratats i agrair-los la seva col·laboració. Si hem fet fotografies durant el procés, també podem regalar-los alguna ampliació fotogràfica.

 

< Apartat anteriorApartat següent >